Nitendo DS, 2009
La primera aventura de The Legend of Zelda per la Nintendo DS, Phantom Hourglass, va ser una declaració d'intencions per part de Nintendo que determinava com havia de ser una aventura per a una consola portàtil amb pantalla tàctil. El control de Link es duia a terme exclusivament amb l'stylus, fent-se totalment intuïtiu i fent oblidar el clàssic control mitjançant el pad. La revolució que va suposar aquell nou control sovint ha estat subestimada, de la mateixa manera que se subestima el nou control dels vehicles que va introduir Mario Kart Wii. El segon lliurament de la sèrie per a la DS, The spirit tracks, no introdueix cap novetat destacable en quant al control o als gràfics, no obstant, era necessària per tots aquells fans que teníem mono de Hyrule.
L'argument és molt simple: la princesa Zelda és segrestada (en aquest cas només de cos, doncs l'ànima és alliberada i acompanya Link durant tota l'aventura) i Link, que és aprenent de maquinista de trens, es compromet a rescatar-la. L'exploració de Hyrule es farà, doncs, en tren, sobre unes vies que s'aniran descobrint a mesura que es vagin superant les masmorres que amaguen les peces de poder. La travessia en tren és bastant més entretinguda que la que es feia en vaixell a Phantom Hourglass, malgrat tot continua fent-se en pesada en alguns moments.
Les masmorres continuen sent el plat fort del joc. La introducció de nous poders, especialment la vara de sorra, que per primera vegada permet a Link salvar desnivells (a veure quan li donen l'habilitat de saltar!) i el control dels monstres a la torre de les ànimes són les aportacions d'aquest nou capítol a una fórmula que continua funcionant de meravella, i que a més a més compta amb històries secundàries més elaborades i un nivell de dificultat més elevat que en anteriors lliuraments.
8/10+ Les noves habilitats i el control remot de Zelda.- Els trajecets en tren es fan avorridots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada