L'esquizofrènia com a viatge temporal

Donnie Darko, de Richard Kelly
2001

Són molts i diversos els acostaments a l'esquizofrènia que ha fet el món del cinema. Com a alteració de la percepció que intrínsecament representa una ficció, guionitzar un trastorn psicològic no deixa de ser paradoxal i Richard Kelly porta al límit aquesta paradoxa, situant-la en el camp de la ciència ficció, allunyant-se de retrats més tètrics (El resplandor, 1980; Spider, 2002), efectistes (El club de la lucha, 1999) o bonistes (Una mente maravillosa, 2002).

Donald Darko és un adolescent que pateix esquizofrènia paranoide, ben controlada sota medicament i tractament psiquiàtric però que, després de salvar la vida durant un capítol de somnambulisme, se li accentua i el porta a dur actes violents ordenats per la visió d'un personatge disfressat de conill. Alhora que ocorren aquests fets, desenvolupa un gran interès pels viatges temporals, en una estratègia de guió per anar cuinant un desenllaç amb gir inesperat que tanta fortuna ha donat al cinema des de El sexto sentido. Tot gira entorn d'una ambientació que recorda massa a Twin Peaks: música suggerent, seqüències en càmera lenta i moderats tints de fantasia.

Donnie Darko, amb una etiqueta tan pesada de carregar com "pel·lícula independent de culte", aconsegueix sorprendre, 10 anys després de la seva estrena, amb una proposta original tot i que sovint voreja la immaduresa i l'enganyifa.

6/10

+ Jake Gyllenhaal.

- Les escenes d'institut.

Fitxa IMDB

Fitxa filmaffinity