27 de set. 2010

Si la cosa no funciona

Coneixeràs l'home dels teus somnis, de Woody Allen
2010 - Mediapro, Gravier

Ja tenia ganes d'escriure una crítica negativa en aquest bloc, llàstima que l'oportunitat em sigui brindada per un dels meus cineastes preferits, autor de pel·lícules que adoro com Hannah y sus hermanas (1986), Otra mujer (1988) o Desmontando a Harry (1997).

Ambientada a Londres, Coneixeràs l'home dels teus somnis gira entorn el personatge d'una jove galerista casada amb un escriptor i filla d'un matrimoni benestant recentment separat. Ofuscats per les seves frustracions, els personatges s'embarquen en relacions amoroses: ella s'enamora del seu cap, el seu marit d'una veïna, el pare d'una prostituta vint anys més jove i la mare d'un llibreter especialitzat en ciències ocultes; relacions nascudes de certa immaduresa i de la necessitat d'escapar de la mediocritat que la feina o la jubilació els ha dut.

Coneixeràs l'home dels teus somnis és la segona col·laboració entre Woody Allen i Jaume Roures, aliança iniciada amb Vicky, Cristina, Barcelona (2008), controvertida comèdia salvada per la conjunció de Johansson, Bardem i Cruz. L'any següent, Si la cosa funciona (2009) denota de nou una gran debilitat en fons i forma, però el personatge de toixa naïf interpretada per Evan Rachel Wood salva els mobles protagonitzant escenes bastant divertides. A Coneixeràs l'home dels teus somnis, Woody Allen es queda sense salvavides: el repartiment, encapçalat per una dessaborida Naomi Watts, es troba encorsetat en personatges simplificats on únicament Anthony Hopkins aconsegueix emocionar lleugerament; les escenes còmiques no cuatllen, situacions que podrien tenir ganxo com les sessions d'endevinació o la perversió de l'escriptor frustrat són explotades amb desídia i els dilemes amorosos són trivials. Woody Allen, com si volgués adequar-se als temps que corren, ha anat buidant de contingut les seves pel·lícules i simplificant-ne el seu missatge. És inimaginable una filmografia de més de cinquanta títols amb la complexitat del guió d'Annie Hall (1977) i s'entén que Allen busqui fórmules més superficials, que li permetin la hiperactivitat productiva, treballar amb els millors actors del panorama i rodar en les seves ciutat fetitxe. És per això que se li perdonen bledes de la categoria de Coneixeràs l'home dels teus somnis, tot mantenint l'esperança que el geni torni a aparèixer en breu.
4/10
+ El desenllaç es desmarca de la típica autocomplaença de les comèdies d'Allen.
- Freida Pinto i els seus vestits vermells.



Fitxa Filmaffinity
Fitxa IMDB

14 de set. 2010

L'egotista i l'egoista

El mundo de los prodigios, de Robertson Davies
Libros del Asteroide

Arribem al desenllaç de la Trilogia de Deptford, l'obra escrita per Davies els anys setata que explica la vida de tres personatges nascuts en un poble rural del Canadà i realacionats entre sí per la mort d'un poderós empresari i polític en accident de cotxe. A El cinquè en joc (l'únic de la trilogia traduït al català), en Dunstan Ramsay explica la seva infància a Deptford, la seva joventut a l'Europa de la Gran Guerra i la seva maduresa a Toronto; una vida marcada per la recerca de la redempció i l'encaix del seu interès per l'hagiografia en la seva idiosincràsia protestant. Un atac de cor provocat per un altercat en l'espectacle del prestidigitador Magnus Eisengrim, relacionat amb la mort del seu amic íntim, el futur governador Boy Staunton, li accelera la jubilació. A Mantícora, l'autor cedeix la paraula al fill primogènit dels Staunton. La pèrdua del pare, produeix en el David una important crisi nerviosa que el duu a Suïssa per seguir un tractament de psicoanàlisi, mitjançant el qual coneixem millor la seva vida, però sobretot la del seu pare, un home d'èxit social fora de casa, però amb un greu fracàs portes endins.

El mundo de los prodigios indaga en el personatge de Magnus Eisengrim, un mag famós que participa en la gravació d'una pel·lícula en homenatge a Robert-Houdin. Com a excusa de la necessitat d'un subtext, el director, el fotògraf i el productor de la pel·lícula insten al Magnus a explicar-los la seva història. Nascut a Deptford amb el nom de Paul Dempster, fill d'un pastor baptista i d'una dona boja (víctima d'un cop de roc llençat pel Boy mentre jugava amb el Dunstan), a l'edat de sis anys acut a la fira del poble i queda impressionat per l'actuació del mag del circ El mundo de los prodigios, qui el violarà i el sagrestarà per incorporar-lo a la companyia. D'aquesta forma tan traumàtica, en Paul passa a formar part del món de la faràndula, un decadent escenari on coneixerà tota mena de personatges i situacions grotesques que exerciran de marc educatiu i familiar sui generis. Hi aprendrà les bases de la màgia, l'hipnosi, els jocs malabars i la mecànica, fins que el circ es descompon i decideix marxar cap a Europa. A Londres s'integrarà a una companyia de teatre dirigida per un actor de la vella escola de qui aprendrà les formes extemporànies del romanticisme. Vora els trenta, viatja a Suïssa on un multimilionari el contractarà per exercir les seves dots en mecànica rellotjera. La suma de totes aquestes habilitats permeten al Magnus erigir-se com un dels millors mags de la història. Atent a la narració hi ha el Dunstan, el qual aspira a descobrir la relació del mag amb les circumstàncies de l'accident del Boy.

L'arrencada de la novel·la, quan el Magnus es veu induït als macabres designis del mag pederasta, produeix un impacte fascinant que atrapa durant tota la primera part. Per contraposició, l'adhesió a la companyia de teatre londinenca marca una etapa de la vida del personatge, i del llibre, per extensió, insípida i encarcarda, on Davies sacrifica la narració en favor d'una descripció minuciosa de personatges i escenaris circumstancials. Més tard, el desenllaç desaprofita l'aparició de la Liesl i es precipita amb l'esperada explicació de les circumstàncies de l'accident de Boy Staunton: una traca final bastant deslluïda.

En conjunt, la Trilogia de Deptford retrata una generació de canadencs de l'inici del segle XX que viu a l'ombra del domini britànic i del fonamentalisme religiós i que escapa del seu destí gris prenent tres camins que parteixen del mateix origen, Deptford. Ramsay pren el camí de l'intel·lectualisme, Staunton pare, el de l'ambiciositat i Magnus, el de la fantasia. El mundo de los prodigios es la cirereta, més amarga que dolça, d'una trilogia que té personatges molt potents, passatges fascinants i detalls molt intel·ligents, però a la qual li manquen recursos entretinguts i faulistes per superar cert estigma de pedanteria. Quan s'endinsa en el debat psicològic i teològic, els seus arguments són implacables, el puritanisme que descriu l'obra de Davies (sorprenentment coetània a l'apogeu de la subcultura hippie), resulta profundament incòmode i la seva lectura produeix una forta reacció contestatària materialitzable, per exemple, amb un bon polvo.
6/10
+ Fugir de Deptford com a objectiu vital i acabar a Suïssa bebent brandy.
- Finiquitar la trama amb un truc de mans.

Fitxa editorial

7 de set. 2010

Al·legat sobre la no inanimació

Toy story 3, de Lee Unkrich
Pixar Animation / Walt Disney

La primera pel·lícula de la saga Toy Story (1995) va suposar una revolució en el món de l'animació. Walt Disney va contactar amb Pixar, productora especialitzada en animació digital, per la co-producció de tres llargmetratges. L'aposta per aquesta tecnologia incipient no podria haver esdevingut més afortunada; amb la meitat del pressupost de la seva coetània anal·lògica (Pocahontas), Toy Story es va posicionar en el top de recaptació de Disney, al nivell de El rei lleó i Aladdín, a més de gaudir del beneplàcit de la crítica i el reconeixement en multitud de concursos. Les consegüents col·laboracions entre Disney i Pixar van corroborar que l'animació digital havia aparegut per quedar-se. Més enllà de la tècnica, Pixar també va revolucionar, d'una forma més subtil, l'enfocament de les pel·lícules de Disney. Es mantenen alguns tòpics (famílies monoparentals, exaltació de la lleialtat i la cavalleria), però se'n trenquen d'altres : deixen de ser musicals, es potencien les escenes d'acció i s'intenta aportar entreteniment per adults, reduint el sentimalisme i aportant més sentit de l'humor al guió.

A Toy Story 3, en Woody, el Buzz Lightyear, el sr.i l sra. Potato, etcètera, es troben davant l'imminent trasllat al campus universitari del seu propietari, l'Andy. Les circumstàncies els duen a una guarderia regentada per un osset de peluix que amb pràctiques autoritàries decideix quines joguines van a la classe dels més petits i maltractadors i quines gaudeixen de ser usades pels nens més grans i civilitzats. L'estància a Sunnyside es converteix en un infern del qual emprendran una enginyosa i frenètica fuga.

La principal atracció de la pel·lícula és l'àmplia (i en gran part innovadora) llista de personatges que hi apareixen. Dissenys simpàtics dotats d'un caràcter profund, en moltes ocasions, tràgic. Destaquen el tètric bebè guenyo, el mafiós ós Lotso i el pallasso tristot, Chuckles, els quals comparteixen un passat comú traumàtic, assumit de formes distintes. D'altra banda, un dels ganxos de comicitat, el nino Ken, no acaba de quallar. L'evasió de la guarderia esdevé una amalgama de situacions tenses i absurdes, absolutament divertides, configurant la part troncal d'una pel·lícula amb ramificacions també irregulars, com els comentats acudits sobre el Ken o l'esquizofrènia del Buzz Lightyear.

Pixar ha donat vida a tota mena de personatges. D'algunes fórmules grinyolen a base de bé, com els cotxes autònoms de Cars, o els gossos parladors d'UP. D'altres propostes, que podrien semblar excèntriques, realment funcionen, com la rata cuinera de Ratatuille o els malsons de Monsters. Toy Story, amb tres demostracions fefaents, forma part d'aquest segon grup: l'animació de les joguines donen joc i és quan els nens s'hi acosten i aquestes han de mostrar-se inanimades quan esdevé el veritable drama.
8/10

+ El clímax a l'encenedora.
+ La música de Randy Newman.
+ El cameo de Totoro.

- Les 3D fan més nosa que servei.
- Que Pixar segueixi sagues enlloc d'apostar per noves fórmules (realment hi ha demanda de Cars 2, anunciada per l'any que ve?).