L'egotista i l'egoista

El mundo de los prodigios, de Robertson Davies

Libros del Asteroide

Arribem al desenllaç de la Trilogia de Deptford, l'obra escrita per Davies els anys setata que explica la vida de tres personatges nascuts en un poble rural del Canadà i realacionats entre sí per la mort d'un poderós empresari i polític en accident de cotxe. A El cinquè en joc (l'únic de la trilogia traduït al català), en Dunstan Ramsay explica la seva infància a Deptford, la seva joventut a l'Europa de la Gran Guerra i la seva maduresa a Toronto; una vida marcada per la recerca de la redempció i l'encaix del seu interès per l'hagiografia en la seva idiosincràsia protestant. Un atac de cor provocat per un altercat en l'espectacle del prestidigitador Magnus Eisengrim, relacionat amb la mort del seu amic íntim, el futur governador Boy Staunton, li accelera la jubilació. A Mantícora, l'autor cedeix la paraula al fill primogènit dels Staunton. La pèrdua del pare, produeix en el David una important crisi nerviosa que el duu a Suïssa per seguir un tractament de psicoanàlisi, mitjançant el qual coneixem millor la seva vida, però sobretot la del seu pare, un home d'èxit social fora de casa, però amb un greu fracàs portes endins.

El mundo de los prodigios indaga en el personatge de Magnus Eisengrim, un mag famós que participa en la gravació d'una pel·lícula en homenatge a Robert-Houdin. Com a excusa de la necessitat d'un subtext, el director, el fotògraf i el productor de la pel·lícula insten al Magnus a explicar-los la seva història. Nascut a Deptford amb el nom de Paul Dempster, fill d'un pastor baptista i d'una dona boja (víctima d'un cop de roc llençat pel Boy mentre jugava amb el Dunstan), a l'edat de sis anys acut a la fira del poble i queda impressionat per l'actuació del mag del circ El mundo de los prodigios, qui el violarà i el sagrestarà per incorporar-lo a la companyia. D'aquesta forma tan traumàtica, en Paul passa a formar part del món de la faràndula, un decadent escenari on coneixerà tota mena de personatges i situacions grotesques que exerciran de marc educatiu i familiar sui generis. Hi aprendrà les bases de la màgia, l'hipnosi, els jocs malabars i la mecànica, fins que el circ es descompon i decideix marxar cap a Europa. A Londres s'integrarà a una companyia de teatre dirigida per un actor de la vella escola de qui aprendrà les formes extemporànies del romanticisme. Vora els trenta, viatja a Suïssa on un multimilionari el contractarà per exercir les seves dots en mecànica rellotjera. La suma de totes aquestes habilitats permeten al Magnus erigir-se com un dels millors mags de la història. Atent a la narració hi ha el Dunstan, el qual aspira a descobrir la relació del mag amb les circumstàncies de l'accident del Boy.

L'arrencada de la novel·la, quan el Magnus es veu induït als macabres designis del mag pederasta, produeix un impacte fascinant que atrapa durant tota la primera part. Per contraposició, l'adhesió a la companyia de teatre londinenca marca una etapa de la vida del personatge, i del llibre, per extensió, insípida i encarcarda, on Davies sacrifica la narració en favor d'una descripció minuciosa de personatges i escenaris circumstancials. Més tard, el desenllaç desaprofita l'aparició de la Liesl i es precipita amb l'esperada explicació de les circumstàncies de l'accident de Boy Staunton: una traca final bastant deslluïda.

En conjunt, la Trilogia de Deptford retrata una generació de canadencs de l'inici del segle XX que viu a l'ombra del domini britànic i del fonamentalisme religiós i que escapa del seu destí gris prenent tres camins que parteixen del mateix origen, Deptford. Ramsay pren el camí de l'intel·lectualisme, Staunton pare, el de l'ambiciositat i Magnus, el de la fantasia. El mundo de los prodigios es la cirereta, més amarga que dolça, d'una trilogia que té personatges molt potents, passatges fascinants i detalls molt intel·ligents, però a la qual li manquen recursos entretinguts i faulistes per superar cert estigma de pedanteria. Quan s'endinsa en el debat psicològic i teològic, els seus arguments són implacables, el puritanisme que descriu l'obra de Davies (sorprenentment coetània a l'apogeu de la subcultura hippie), resulta profundament incòmode i la seva lectura produeix una forta reacció contestatària materialitzable, per exemple, amb un bon polvo.

6/10

+ Fugir de Deptford com a objectiu vital i acabar a Suïssa bebent brandy.

- Finiquitar la trama amb un truc de mans.

Fitxa editorial