El lampista atronòmic brilla com mai

Super Mario Galaxy 2, de Nintendo

Nintendo Wii, 2010

Ja fa 13 anys del llençament del revolucionari Super Mario 64, el primer lliurament de la franquícia de Nintendo que es desenvolupava en un entorn tridimensional. La llibertat de moviments, l'ús de la càmera i el sistema de joc van inaugurar una època en el món dels videojocs de plataformes que encara no s'ha superat. El primer joc de Mario per la Wii, Super Mario Galaxy, va aparèixer el 2007 i traslladava l'escenari de l'aventura a un món estelar, en el qual el lampista de vermell havia de rescatar la princesa Peach navegant per l'Univers, sortejant tota mena d'entrebancs. L'espectacular posada en escena, amb gràfics a l'alçada de videoconsoles més potents, la divertida física de les plataformes, on la gravetat es converteix en un element flexible, i la varietat en les pantalles van convertir Super Mario Galaxy en un gran èxit, alabat per la crítica. Aquesta segona part repeteix la fórmula del seu antecessor, però aporta novetats molt imaginatives i reptes més difícils, convertint-la en una clara millora, capaç de fer-li ombra. Com a novetats, cal destacar la introducció de Yoshi i la disfressa de trepant i de núvol. També s'hi ha simplificat l'argument (de fet, desapareix) i el sistema de navegació entre móns. Una segona part necessària que esdevé un joc únic.

9/10

+ Capacitat permanent de sorprendre.

- L'escassa dificultat de la batalla final contra el Bowser.

Fitxa Meristation

Pròxima estació: Hyrule

The Legend of Zelda, The spirit tracks, de Nintendo
Nitendo DS, 2009

La primera aventura de The Legend of Zelda per la Nintendo DS, Phantom Hourglass, va ser una declaració d'intencions per part de Nintendo que determinava com havia de ser una aventura per a una consola portàtil amb pantalla tàctil. El control de Link es duia a terme exclusivament amb l'stylus, fent-se totalment intuïtiu i fent oblidar el clàssic control mitjançant el pad. La revolució que va suposar aquell nou control sovint ha estat subestimada, de la mateixa manera que se subestima el nou control dels vehicles que va introduir Mario Kart Wii. El segon lliurament de la sèrie per a la DS, The spirit tracks, no introdueix cap novetat destacable en quant al control o als gràfics, no obstant, era necessària per tots aquells fans que teníem mono de Hyrule.

L'argument és molt simple: la princesa Zelda és segrestada (en aquest cas només de cos, doncs l'ànima és alliberada i acompanya Link durant tota l'aventura) i Link, que és aprenent de maquinista de trens, es compromet a rescatar-la. L'exploració de Hyrule es farà, doncs, en tren, sobre unes vies que s'aniran descobrint a mesura que es vagin superant les masmorres que amaguen les peces de poder. La travessia en tren és bastant més entretinguda que la que es feia en vaixell a Phantom Hourglass, malgrat tot continua fent-se en pesada en alguns moments.

Les masmorres continuen sent el plat fort del joc. La introducció de nous poders, especialment la vara de sorra, que per primera vegada permet a Link salvar desnivells (a veure quan li donen l'habilitat de saltar!) i el control dels monstres a la torre de les ànimes són les aportacions d'aquest nou capítol a una fórmula que continua funcionant de meravella, i que a més a més compta amb històries secundàries més elaborades i un nivell de dificultat més elevat que en anteriors lliuraments.

8/10

+ Les noves habilitats i el control remot de Zelda.

- Els trajecets en tren es fan avorridots.

Fitxa Meristation