Pixar Animation / Walt Disney
La primera pel·lícula de la saga Toy Story (1995) va suposar una revolució en el món de l'animació. Walt Disney va contactar amb Pixar, productora especialitzada en animació digital, per la co-producció de tres llargmetratges. L'aposta per aquesta tecnologia incipient no podria haver esdevingut més afortunada; amb la meitat del pressupost de la seva coetània anal·lògica (Pocahontas), Toy Story es va posicionar en el top de recaptació de Disney, al nivell de El rei lleó i Aladdín, a més de gaudir del beneplàcit de la crítica i el reconeixement en multitud de concursos. Les consegüents col·laboracions entre Disney i Pixar van corroborar que l'animació digital havia aparegut per quedar-se. Més enllà de la tècnica, Pixar també va revolucionar, d'una forma més subtil, l'enfocament de les pel·lícules de Disney. Es mantenen alguns tòpics (famílies monoparentals, exaltació de la lleialtat i la cavalleria), però se'n trenquen d'altres : deixen de ser musicals, es potencien les escenes d'acció i s'intenta aportar entreteniment per adults, reduint el sentimalisme i aportant més sentit de l'humor al guió.
A Toy Story 3, en Woody, el Buzz Lightyear, el sr.i l sra. Potato, etcètera, es troben davant l'imminent trasllat al campus universitari del seu propietari, l'Andy. Les circumstàncies els duen a una guarderia regentada per un osset de peluix que amb pràctiques autoritàries decideix quines joguines van a la classe dels més petits i maltractadors i quines gaudeixen de ser usades pels nens més grans i civilitzats. L'estància a Sunnyside es converteix en un infern del qual emprendran una enginyosa i frenètica fuga.
La principal atracció de la pel·lícula és l'àmplia (i en gran part innovadora) llista de personatges que hi apareixen. Dissenys simpàtics dotats d'un caràcter profund, en moltes ocasions, tràgic. Destaquen el tètric bebè guenyo, el mafiós ós Lotso i el pallasso tristot, Chuckles, els quals comparteixen un passat comú traumàtic, assumit de formes distintes. D'altra banda, un dels ganxos de comicitat, el nino Ken, no acaba de quallar. L'evasió de la guarderia esdevé una amalgama de situacions tenses i absurdes, absolutament divertides, configurant la part troncal d'una pel·lícula amb ramificacions també irregulars, com els comentats acudits sobre el Ken o l'esquizofrènia del Buzz Lightyear.
Pixar ha donat vida a tota mena de personatges. D'algunes fórmules grinyolen a base de bé, com els cotxes autònoms de Cars, o els gossos parladors d'UP. D'altres propostes, que podrien semblar excèntriques, realment funcionen, com la rata cuinera de Ratatuille o els malsons de Monsters. Toy Story, amb tres demostracions fefaents, forma part d'aquest segon grup: l'animació de les joguines donen joc i és quan els nens s'hi acosten i aquestes han de mostrar-se inanimades quan esdevé el veritable drama.
8/10+ El clímax a l'encenedora.+ La música de Randy Newman.+ El cameo de Totoro.- Les 3D fan més nosa que servei.- Que Pixar segueixi sagues enlloc d'apostar per noves fórmules (realment hi ha demanda de Cars 2, anunciada per l'any que ve?).
Bé, jo te'n puc dir que em va divertir, però que no ha estat pas la que m'ha semblat més divertida de totes. I del 3D, està bé, però ara s'han posat a fer 3D com a xurros perquè així la gent va al cine i no sol aportar massa bé res.
ResponEliminaJo crec que el 3D resta més que el que suma, amb les ulleres es veu tot més fosc i mat i l'esforç per graduar la profunditat acaba cansant. A part que l'entrada s'encareix uns 3€... Espero que sigui una moda passatgera. Gràcies pel comentari, Marta!!
ResponEliminaEi Edu!
ResponEliminaAbans de marxar a Japó la volia anar a veure... potser quan tornem ja no la faran, però encara me n'han entrat més ganes, ara. I mira que no sóc gaire de Toy Story, jo... no he vist ni la una ni la dos, però aquesta em feia gràcia. No hi ha l'opció sense 3D?
Quin honor, em llegeixen des del Japó! Espero que ho esteu passant súper bé, ja tinc ganes de veure les fotos! Hi ha cines que la fan sense 3D i en català, hi va haver polèmica perquè Disney no va posar cap còpia en 3D i en català dient que no seria rentable, que no hi tindria públic (es pensen que per repetir una mentida moltes vegades, es convertirà en veritat).
ResponEliminaTens tota la raó... però ja s'adonaran del seu error, ja! Espero :)
ResponEliminaLes fotos, aviat, molt aviat! I sí, ens connectem una estoneta molts dies, ja que aquí a les 6 de la tarda ja és fosc (no deuen fer el canvi d'hora per aprofitar la llum... aix, aquests japos...), i una estona de llumetes mola, però molt cansa!