2007
En la filmografia de Werner Herzog conviuen amb tota naturalitat pel·lícules de ficció i documentals, doncs ell mai no ha fet diferències a l'hora d'encarar projectes d'ambdós gèneres. És per això que els seus films desprenen aquell torbador naturalisme (les imprudents escenes de descens del riu a Aguirre, la còlera dels déus) i, alhora, en els seus documentals apareixen tics de surrealisme ben desacomplexats.
L'any 2007, acompanyat tan sols per un càmera, Werner Herzog emprèn un viatge a l'Antàrtida. Sense haver tingut opció de programar localitzacions ni entrevistes, les set setmanes d'estància li permeten descobrir els fascinants escenaris del continent de gel i la fauna, humana també, que els habiten. En la recerca de les motivacions que duen alguns individus a viure a la fi del món, podem distingir entre els qui hi desenvolupen tasques científiques (biòlegs, zoòlegs, vulcanòlegs, físics...), els aventurers i els llunàtics. Llunàtics com els pingüins que, de sobte, abandonen la colònia i emprenen, solitaris, un viatge frenètic i sense destinació aparent (encertada metàfora que deixa caure l'estudiós de pingüins en l'entrevista més interessant del film).
L'equilibri entre aquesta tasca sociològica i la pretensió purament estètica fan d'Encontres a la fi del món un documental bonic i pedagògic, carregat d'ironia i de certa manipulació (discutible l'elecció i l'ús de la música new-age). Una bona excusa per conèixer tan allunyat, indòmit i delicat continent.
7/10+ La culminació de l'Herzog aventurer.- No s'escapa de tenir els típics personatges de documental, amb moltes ganes d'explicar coses poc interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada