13 de febr. 2011

La bona, el borratxo i el guapo

Valor de ley, de Joel Coen i Ethan Coen
Paramount / Skydance / Scott Rudin, 2011

El western s'ha reinventat tantes vegades com incursions en aquest gènere s'han fet des de Sin Perdón. Ara són els Coen els qui presenten Valor de ley, adaptació d'una novel·la de Charles Portis (1968), amb un equip artístic i productiu ben potent (Bridges, Damon, Spielberg...), aportant un nou lliurament de la seva particular Història de l'Amèrica profunda, violenta i borderline.

A Valor de ley, una noia vol venjar la mort del seu pare portant a la justícia el bandoler assassí que ha fugit a territori indi. La particulat rau en què la protagonista és una nena de només catorze anys, molt posadeta i educadeta (Hailee Steinfield), que contracta un agutzil silvestre amb tendències alcohòliques (Jeff Bridges). A la cacera del malvat s'hi suma un xulesc policia texà (Matt Damon).

Els Coen tenen tendència a dotar els seus personatges d'una intel·ligència erràtica que els porten a situacions violentes i d'humor negre. En aquest sentit, la pel·lícula és previsible i els fans de El gran Lebowski poden trobar algun acudit per riure. També els fans de Fargo podran rememorar l'èpica quotidiana d'una antiheroïna entranyable. Tot en Valor de ley es cenyeix a la lògica dels Coen però amb un ritme més letàrgic de l'habitual i un missatge sobre l'honor i l'amistat bastant tòpic. A més de la virtud que tenen els westerns, la de fer-nos pensar com va poder ser capaç la societat anglesa, la més avançada de l'època, de reproduir a Amèrica un sistema basat en una brutalitat i una amoralitat primitiva, Valor de ley en comparteix els defectes: títol grandiloqüent, ostentació exagerada de l'ambientació i recursos fàcils (persecucions i tirotejos entre vaquers) per escapar de l'avorriment.
6/10
+ M'agraden les pel·lis amb cavalls.
- Adonar-se'n d'haver resolt la trama central de forma precipitada i allargar-la gratuïtament per corregir-ho.


1 comentari: