Mantícora, de Robertson Davies
Libros del  asteroideEn la Trilogia de Deptford,  l'escriptor canadenc Robertson Davies ens planteja la vida de tres personatges  relacionats pel seu origen rural, un desenvolupament cosmopolita i la mort en  estranyes circumstàncies d'en Boy Staunton, un famós magnat de la indústria  alimentària. Mentre que a El cinquè  en joc, la història girava en torn del Dunstan Ramsay, el millor amic d'en Boy,  a Mantícora el protagonista és en David Satunton, el seu  fill primogènit, el qual, empès per un incipient atac de nervis, acudeix a  l'institut psicoanalític junguià de Zuric per sotmetre's a tractament. Aquesta  és l'excusa amb què Davies desgrana les circumstàncies biogràfiques del  personatge, des de la seva infantesa fins a un dels moments clau d'un home, la  mort del pare. Durant el tractament, la doctora Von Haller requereix a en David  una anamnesi a través de la qual apareixen els arquetips de la  psicologia analítica.
 L'Ombra
 Haver nascut en una família rica no s'escull i en David s'erigeix com a  representant de la tercera generació dels pioners que van fer fortuna al nou  món. Descobreix ben d'hora l'instint classista que el fa sentir menyspreu per  les persones culturalment i econòmicament subdesenvolupades. També l'amoralitat  que doten els privilegis i que faciliten el coqueteig amb el crim i, sobretot,  amb l'alcohol.
 La Màscara
 En David decideix estudiar Dret per a combatre la maldat humana. L'ambició  professional li reportarà una gran reputació i la independència (econòmica) del  seu pare. No obstant, les seves carències emocionals, impediran un èxit social  complet, de fet en David resulta ser un personatge solitari, sense amistats ni  amants. 
 L'Ànima
 En David perd la mare en la preadolescència. Aquesta circumstància el fa  més emocionalment dependent del seu pare i influeix en les seves relacions amb  les dones. De fet, el durà a una abstinència sexual no buscada però tampoc, en  aparença, problemàtica.
 El pare
L'arquetip del pare és, sense dubte, el més influent en la vida d'en David. En Boy Staunton se'ns presenta com un triomfador social a qui les circumstàncies, i també gran dosi de voluntat, l'empenyen a absentar-se freqüentment de casa. El fanatisme d'en David cap al seu pare no es veurà afectada per aquestes absències, ni pel constant deteriorament de la unitat familiar, més aviat al contrari. De fet, que el pare mori abans que en David, en paraules freudianes, l'hagi mort abans, és l'arrel de la seva greu crisi nerviosa.
 L'arquetip del pare és, sense dubte, el més influent en la vida d'en David. En Boy Staunton se'ns presenta com un triomfador social a qui les circumstàncies, i també gran dosi de voluntat, l'empenyen a absentar-se freqüentment de casa. El fanatisme d'en David cap al seu pare no es veurà afectada per aquestes absències, ni pel constant deteriorament de la unitat familiar, més aviat al contrari. De fet, que el pare mori abans que en David, en paraules freudianes, l'hagi mort abans, és l'arrel de la seva greu crisi nerviosa.
La mantícora 
 La mantícora és un animal mitològic amb cap d'humà, cos de lleó i cua  d'escorpí i en David s'hi identificarà en els seus somnis, domat per una  dona. L'animal d'instint (sentiment) dominat per la raó (pensament). La fera reprimida, símbol d'un personatge gris i infeliç, símbol d'un home ofegat pel pes de la seva estirp.
 Davies tingué un fort interès pel psicoanàlisi i en Mantícora, enlloc de  dissimular les seves fonts per a elaborar el retrat del seu personatge, les  explicita, fent de la doctora Von Hallen part activa de la narració. La  dialèctica entre la doctora i el pacient constitueixen els punts forts d'una  novel·la que, d'altra banda, es veu afectada de certa espessor a l'hora  d'abordar els capítols d'infantesa i adolescència del protagonista. L'erudició  desacomplexada de l'autor torna a fer acte de presència, essent aquest capaç  d'exposar sense titubejar la problemàtica de classes, teories en dret penal i  tot el que es proposi, gran capacitat té aquest home en documentar-se (o en fer  veure que sap de què parla). A l'última part de la novel·la, com a El cinquè en joc, apareix Paul  Demster, convertit en el mag Magnus Eisengrim, qui torna a ser el revulsiu  determinant i necessari per al desenllaç. Es converteix també, per si Mantícora ens obre algun dubte, el motiu pel qual El món de les meravelles, títol amb què clou la trilogia, es presenta de lectura  ineludible, doncs ell n'és el protagonista.
7/10+ Desborda saviesa i imaginació.- Discurs al límit de la retòrica.

 
 

La Mantícora és un dels llibres més relacionats amb el cercle de Jung. El millor sense cap dubte el final, amb l'episodi de la cova i Liesl. Baixada a les profunditats del jo com a cloenda.
ResponEliminaQue tinguis un bon final de trilogia.
Salut!