Barcelona, 5-7 de febrer de 2010, Teatre Lliure (gira)
Atenció spoiler
L'adaptació teatral de l'última novel·la de Roberto Bolaño, 2666, fou estrenada al Festival Grec l'any 2007, i es va convertir en un important èxit de crítica i de públic. Dos anys després, torna a Barcelona amb tres úniques funcions per les quals es van esgotar les entrades, demostrant que, afortunadament, no només de musicals viu el teatre.
El primer acte (La parte de los críticos) és un monòleg a quatre veus on s'explica el quadrat amorós de quatre estudiosos de la literatura alemanya, fanàtics d'un misteriós autor, Benno Vor Archimboldi. La seva admiració per l'esquiu escriptor, els porta a seguir-li la pista fins a Santa Teresa, ciutat mexicana que representa, indissimuladament, Ciudad Juárez. Tot i que la història amorosa resulta simple i banal, és admirable l'equilibri i l'enginy que troba la narració entre els quatre personatges i serveix per a introduir Archimboldi, el fascinant personatge que protagonitzarà el cinquè acte.
El segon acte (La parte de Amalfitano) és també un monòleg amb cert caire surreal on se'ns presenta un professor de filosofia català que arriba a Santa Teresa fugint dels records de la seva dona; una història entranyable que reivindica la desdramatització, en un context violent i propici a la violència.
El tercer acte (La parte de Fate), és el que utilitza un llenguatge més teatral; una sèrie de personatges interactuen mentre presencien un combat de boxa i polemitzen al respecte de la societat mexicana que cohabita amb els actes violents contra les dones. Fate és un periodista novaiorquès que cobreix el combat i creu descobrir, amb els esdeveniments que se succeiran en discoteques i orgies de sexe, alcohol i drogues, el gen dels crims a Santa Teresa.
Els crims són els protagonistes del quart acte (La parte de los críticos). L'escenari es converteix en un tros de desert on s'hi ha descobert el cos d'una dona violada i estrangulada. Els policies mostren el seu nul interès i respecte en els casos i especulen sobre l'autoria dels assassinats. Després d'un efectista i vulgar homenatge a les víctimes (reals) de Ciudad Juárez, Rigola té la valentia de donar una resposta al misteri: el gen de la violència contra les dones està en el masclisme.
El cinquè i últim acte (La parte de Archimboldi) es centra en la biografia de l'escriptor alemany Benno Von Archimboldi, és un relat veritablement fascinant, posat en escena de forma molt elegant.
El muntatge és eminentment rigolià, amb projecció de vídeos i efectes de micròfon que complementen una actuació molt correcta i un text que, més que una adaptació, pretén ser un homenatge a la novel·la. Tot i aconseguir mantenir l'atenció durant cinc llargues hores, l'obra resulta simplista a l'hora d'endinsar-se en la problemàtica criminal de Ciudad Juárez i superficial en les altres històries; és capaç de transmetre l'escriptura tan rica de Bolaño, però no aconsegueix imprimir-ne la seva profunditat i intenció.
7/10+ Manté l'atenció durant 5 hores.- Tot i la durada no aconsegueix aprofundir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada