Olor de Colònia, de Sílvia Alcàntara
Edicions de 1984, 2009
La primera novel·la de Sílvia Alcàntara ha aconseguit una forta penetració comercial convertint-se en un dels èxits de la literatura catalana d'enguany.
L'autora ens situa en una colònia tèxtil (presumiblement del Berguedà) a mitjan segle XX, on es produeix un gran incendi que deixa un mort. Els diferents elements d'aquesta societat, limitada i tancada, (des del propietari fins al vigilant de la fàbrica, passant per obrers, adolescents, criatures, monges...) ens són presentats en llur quotidianitat, sempre deixant entreveure misèries i misteris que se'ns van descobrint poc a poc.
L'amor nonat del Climent i la Teresa, els afers faldillers del director Boix, les ànsies de llibertat de la jove Cèlia, la melangia de la vídua de guerra Rosalia i d'altres històries formen una auca que és capaç de rememorar un temps i un lloc de la nostra Història recent, però que peca d'excessiva innocència i que no atrapa en cap moment. El text conté gran quantitat de paràgrafs buits que mostren una necessitat més volumètrica que ornamental, això sí, el llenguatge és ric, acurat i molt castís.
El relat de les ventures i desventures dels habitants de la Colònia Viladomat emana olors nostàlgiques, però, alhora, transmet una fortor tova i antiquada que fa avorrida i previsible la seva lectura.
4/10+ Un viatge als (meus, per exemple) orígens.- Cursi a matar.
Saps que ahir, a la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola hi va haver un incendi en una fàbrica i una dona veïna de Navàs (no sé qui és encara) va desaparèixer-hi?
ResponEliminaI va, i tu comentes aquesta novel·la... És ben bé que les casualitats de la vida són ben curioses i, això mateix, casuals... :(