Llarga vida al senyor Esteve

L'auca del senyor Esteve, de Pablo Ley i Carme Portaceli

Original de Santiago Rusiñol

TNC, del 3 de febrer al 21 de març, 2010

Santiago Rusiñol publica el 1907 l'Auca del senyor Esteve, la seva obra literària més popular i un dels millors exemples de literatura modernista catalana, que reedita en format teatral el 1917. Les vint-i-set escenes que serveixen per descriure la mediocre biografia de l'Esteve, paradigma del botiguer català o, si es prefereix, el català botiguer, són una amable mossegada a la menestralia petitburgesa de la Barcelona de principis del segle XX, grisa, apàtica i afectada d'una gasiveria caricaturesca.

Per aquesta producció del TNC, l'escenari és traslladat uns quants anys més tard. El naixement de l'Estevet es fa coincidir amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, i la seva mort, amb la de Franco, l'any 1975, cobrint l'etapa política més convulsa de la història de Catalunya.

L'Estevet és el tercer d'una generació de botiguers propietaris de la merceria Puntual, al barri de la Ribera. La idiosincràsia tèbia i conformista de l'Esteve esdevé la ideal per la continuïtat del negoci. Així, de fets en fets, i res més que fets, l'Esteve es casa amb la Tomaseta i cria un fill, desconnectat de qualsevol emoció més enllà del mostrador de vetes i fils, on el triomf del feixisme i la repressió sobre Barcelona són a l'ordre del dia. Els conflictes amb el seu fill Ramonet, amb aspiracions artístiques, marquen els últims capítols de l'auca, que desemboquen en una mort prematura que serveix de catarsi pel mateix Esteve i per tota la generació que representa, reivindicada com l'adob que permetrà la floració d'una generació més lliure i feliç.

El muntatge que ha dirigit Carme Portaceli és concís i frenètic, una representació perfecta del que ha de ser una auca. El to còmic general no destorba les escenes inserides (discursos i documents històrics) amb les quals s'ha volgut fer un digne homenatge a les víctimes del franquisme. Pot ser que l'Auca del senyor Esteve no sigui l'obra que millor representi l'època en què ha estat traslladada, però l'invent funciona i resulta ser un producte més que interessant. La magnífica interpretació dels actors, l'espectacular escenografia a què ens té acostumats el TNC i la música en directe de Dani Nel·lo coronen aquesta revisió audaç d'un clàssic que ha servit, aquesta vegada, de manifest reivindicatiu de la memòria històrica.

8/10

+ La translació temporal funciona.

- Algunes escenes (les relatades pel senyor Pau, sobretot) són precipitades.

Fitxa TNC