El cinquè en joc, de Robertson Davies
Libros del Asteroide
En Dunstan Ramsay, professor d'Història a l'escola universitària de Colborne, Canadà, es jubila. La carta de comiat que li dedica la publicació trimestral de l'escola, segons ell reduccionista i banal, aconsegueix ofendre'l profundament i l'incita a reivindicar-se, tot i escrivint una autobiografia que dirigeix al director del col·legi.
La vida d'aquest home, solter empedernit, erudit i esquerp es veurà condicionada des de molt jove per un fort sentiment de culpa que li produirà l'accident que sofreix la seva veïna, la Mary Dempster, en rebre una bola de neu llençada pel seu millor amic, en Boy Staunton, provocant-li un part prematur, del qual neix en Paul Dempster, i un greu desequil·libri mental. Aquest fet i aquests personatges protagonitzaran els episodis més rellevants de la història den Dunstan, tot i que amb setze anys intenta fugir-ne allistant-se a l'exèrcit i anant a lluitar a la Primera Guerra Mundial, on en una batalla èpica, perdrà una cama i guanyarà una Creu Victòria. En tornar al Canadà, es matricula a la universitat de Toronto per estudiar Història, materia que després impartirà com a professor. Durant la joventut, l'amistat amb en Boy Staunton es consolida tot i l'evident diferència entre llurs estils de vida. També és en aquella època quan torna a interessar-se per la Mary Dempster, descobrint que el seu estat mental va empitjorar arran la desaparició den Paul. A part de la seva feina com a professor, en Dunstan dedica una gran quantitat de temps en documentar-se sobre la història dels sants, i escriure hagiografies. Aquesta afició el durà a viatjar per Europa i l'Amèrica Llatina en recerca de l'essència cristianes. És en un d'aquests viatges quan es retroba amb en Paul, convertit en un pompós prestidigitador. Aquest encontre, als 50 anys, "edat en què les aventures no es presenten cada dia", i la mort den Boy Staunton marcaran els últims capítols del llibre.
El cinquè en joc és la primera novel·la de la Trilogia de Deptford, el poble natal dels personatges, que representa l'entorn opressor familiar i social de la vida rural. Davies és capaç amb aquesta falsa autobiografia de retratar, i fins i tot justificar, el caràcter del protagonista, que tot i pertànyer a l'església presbiteriana, resulta ser paradigma de la càrrega de culpa cristiana. La responsabilitat que Dunstan pren respecte la Mary Dempster, de la qual acaba fent-se càrrec econòmicament, es presenta com a catalitzador d'una vida de moralitat estricta i poc flexible, li farà acceptar amb condescendència el càstig de la guerra i la mediocritat laboral i el condemnarà a la solteria i a una sociopatia, subtil però interioritzada. Bona part de la novel·la es dedica a explicar-nos la relació del Dunston amb el Boy, home de negocis de gran èxit social, però presentat com a mal marit i mal pare, circumstància que a en Dunstan li serveix per no trobar a faltar aquesta parcel·la de la seva vida. L'afició per la màgia i la vida dels sants, tanmateix, són les eines d'escapisme i autocomplaença del protagonista. Mentre que l'hagiografia li permet posar-se en contacte amb jesuites europeus, entre els quals descobrirà gran afinitat ideològica (el no-conflicte religiós és present en tota la novel·la), la màgia serà el nexe d'unió amb en Paul Demspter, el personatge més interessant, que permet un gir argumental molt agraït cap a la part final del llibre.
Robertson Davies és un autor que mostra erudició abundantment i desacomplexada i que atreveix a plantejar-nos uns quants dilemes morals. El cinquè en joc parteix d'un plantejament extraordinari i desenllaça amb un final bastant brillant. En el transcurs dels capítols es sofreix de certa linealitat que es supera gràcies a la introducció de nous i sorprenents elements que ens acaben per dibuixar una epopeia amb un fort poder redemptor.
8/10+ Bons personatges en una gran història.- M'interessa més la màgia que l'hagiografia.
