4 d’abr. 2011

Cupido torna a errar

Un mes al camp, d'Ivan Turguénev
Dirigida per Josep Maria Mestres
Teatre Nacional de Catalunya

No hi ha temporada teatral que no inclogui un clàssic rus, un d'aquests textos que impressionen pel seu realisme atropellador, cert exotisme i una contundent i desacomplexada saviesa sobre la psicologia humana. Txèkhov és el representant indiscutible d'aquesta literatura. L'any 2004, commemorant el centenari de la seva mort, vam tenir l'oportunitat de veure a Barcelona L'oncle Vània (Teatre Lliure) i Les tres germanes (TNC). Actualment, es troba de gira per Catalunya una producció del Romea de L'hort dels cirerers. Menys representada, no obstant, ha estat l'obra de Turguénev, un dels seus principals antecessors i capdavanter de la corrent europeista de la narrativa russa presoviètica.

La Natalia Petrovna és l'esposa d'un prohom de l'enginyeria. Mentre el seu marit treballa llargues jornades, ella es fa càrrec de la casa i de l'educació dels seus fills. La seva vida plàcida, vorejant l'avorriment, es veurà de cop trastocada en enamorar-se del professor del seu fill, un jove i atractiu moscovita que li encendrà la curta metxa de juventut que li resta i la farà comportar-se com una adolescent cruel amb els seus éssers que estima.

Com sempre, el TNC posa a la disposició del text una escenografia deliciosa i un càsting extraordinari. La Silvia Bel està estupenda i els personatges secundaris són divertits i equil·libren la trama (memorable el moment quan el marit pregunta, gelós, a la persona equivocada: <>). La narració de la transformació d'aristòcrata freda i temible en babaua enamoradissa és, alhora, impacable i deliciosa i és el pinyol d'una obra que mereix la qualificació de clàssica, moderna, russa, europea, drama i comèdia.
8/10
+ La Sílvia Bel té una veu preciosa.
- Remarca exagerada de situacions que, més subtilment, s'entendrien perfectament.


1 comentari: