23 d’ag. 2010

L'origen del recurs i la recursivitat

Origen, de Christopher Nolan
Warner Bros. / Legendary / Syncopy

Christopher Nolan va sorprendre l'any 2000 amb la pel·lícula Memento, el guió de la qual, amb línia temporal inversa, va rebre multitud de premis i va convertir el film en un hit del cinema independent britànic i, a Nolan, en flamant fitxatge de la Warner Bros., major que li confiarà la franquícia Batman. El 2005 s'estrena, amb èxit de crítica i taquilla, Batman Begins, la successora de la qual, The Dark Knight, es converteix, el 2008, en la pel·lícula més recaptadora de la història (rècord que l'any següent superarà Avatar). Amb aquests antecedents, s'entén que Origen hagi estat rebuda amb gran expectació tot i que la resposta, aquesta vegada, no hagi estat del tot unànime.

El plantejament d'Origen, és el següent: Dom Coob (Leo DiCaprio) és un especialista en l'extracció d'informació i l'introducció d'idees al subconscient de les persones mitjançant la profanació dels seus somnis. Un empresari multimillonari japonés requereix dels seus serveis, prometent-li, a canvi, l'absolució dels càrrecs que l'han convertit en fugitiu. La missió consisteix en introduir-se durant un vol de Sidney a Los Angeles als somnis de l' hereu d'un imperi empresarial. Com que el subjecte ha estat entrenat contra "extractors", els seus somnis es converteixen en una frenètica persecució contra l'equip de Coob. Amb tot, l'autèntic ganxo del guió és descobrir què ha dut a la clandestinitat a DiCaprio i què va passar amb la seva dona.

Com es comprova, el plantejament no és gaire original, trobem múltiples referents recents com Minority Report o Matrix . Tampoc ho és la forma que pren la missió, un remix d'escenes d'acció d'estil 007 acompanyades per una sobreactuada banda sonora de Hanz Zimmer. Tampoc convencen els recursos narratius amb els quals Nolan ens introdueix la història (trampós personatge de l'"arquitecte"), com s'insereixen escenes d'acció (la ira del subconscient en sentir-se intimidat) o la rebuscada estructura de plans de realitat que es construeix (resulta que perquè el mètode sigui més eficaç cal que el subjecte somïi que està somiant fins a quatre nivells). Recursos efectistes que busquen la implicació, per no dir la confusió, intel·lectual de l'espectador per colar-li el que sigui. Model que ja va ser explotat a El efecto mariposa o a Synecdoche, New York. Cal dir que el recurs funciona per mantenir l'atenció les dues hores llargues de la pel·lícula, però desputllada d'aquest efectisme visual i argumental, Origen queda en un exercici cinematogràfic prim, eteri, que caldria tautar a la pell, emulant Guy Pearce a Memento, per no oblidar en quatre dies.
6/10
+ En general, entreté.
- En poques ocasions impressiona.



Fitxa Filmaffinity

2 comentaris:

  1. Em sembla molt encertada la teva critica.

    ResponElimina
  2. Jo no la puntuaria tant baix, tot i que coincideixo amb vosaltres. Un 8 se la mereix, per a mi! Els actors ho fan genial, i tot i que sí que de vegades em va recordar a Matrix, la idea no està malament, no? Jo no n'esperava res, de fet no sabia ni de què anava, i em va agradar prou! :)

    ResponElimina